A l’Àfrica, la població infantil no té atenció oftalmològica

La gran necessitat d'atenció pediàtrica a l'Àfrica:

A Àfrica, el percentatge de població menor de 18 anys és el més alt del planeta. La mitjana d’edat a Àfrica és de 18 anys davant dels 42 del continent europeu.

% de població menor de 14 anys

(Font: Banc Mundial 2019)

España

Senegal​

Moçambic

Hi ha moltes ONG que enfoquen la seva acció a la cirurgia de cataractes o al tractament del tracoma, ja que són focus d’interès per a l’OMS des de fa més de dues dècades i afecten moltes persones.

Tanmateix, es parla menys de les deficiències visuals infantils tot i que tenen un important impacte en la qualitat de vida dels infants (rendiment escolar, perspectives de futur, seguretat…). A més, les patologies visuals no corregides a la infància moltes vegades es converteixen definitives, ja que el desenvolupament del sistema visual intervé en els 8-9 primers anys de vida. Les deficiències més greus impliquen més dificultats a l’edat adulta, amb un important impacte socioeconòmic.

Les especificitats de l'oftalmologia infantil:

L’especialització en pediatria no és medicina de l’adult aplicada a l’infant, és la medicina aplicada a una etapa de la vida marcada pel creixement i el desenvolupament.

Els especialistes en oftalmologia adverteixen de la importància de detectar i tractar com més aviat millor els defectes de graduació en nens, perquè això permetrà un desenvolupament visual correcte, evitant defectes permanents i intractables.

Els trastorns de refracció i l’estrabisme, de vegades associats, són les malalties oculars infantils que més sovint produeixen deficiències visuals. Generalment, el seu tractament són unes simples ulleres, però ens trobem que l’accés a aquestes pot ser complicat i sovint impossible.

La manca d’ulleres graduades correctament és la primera causa de dèficit visual al món.

Segons les estimacions de l’OMS, a l’Àfrica hi ha entre 3 i 4 milions de menors afectats per una deficiència visual greu, i els 2/3 són per falta d’ulleres.

El problema afegit és que la graduació d’un nen requereix unes eines i uns coneixements tècnics específics que la majoria del personal d’oftalmologia a l’Àfrica no té:

  • La mesura de l’Agudesa visual (AV) en edat pediàtrica permet detectar la majoria dels defectes visuals, però requereix el coneixement d’unes eines de prova específiques. Per exemple, moltes consultes no tenen test d’optotips infantils, amb símbols i no amb lletres com els d’adult, indispensables per diagnosticar nens petits que encara no saben llegir.
  • Calcular la graduació de les ulleres suposa dominar la tècnica de la retinoscòpia, que permet explorar els reflexos del fons de l’ull i detectar, per exemple, estrabismes. Moltes consultes no disposen ni de retinoscopi, no de barra de lents, que en facilita l’ús.
  • Reconéixer i tractar l’ambliopia, també anomenada ull gandul, que és la disminució de la capacitat visual d’un o ambdós ulls per manca d’un ús correcte durant el període d’aprenentatge visual (primers 8-9 anys).
  • Saber identificar i tractar els estrabismes, ja que són la primera causa de malaltia ocular quirúrgica infantil.

És per això que OCULARIS centra la seva acció en la formació de professionals i docents de la salut visual, amb continguts enfocats a l’atenció infantil. Creiem que és la millor manera d’ajudar aquests països a llarg termini, recolzant la seva població no només a nivell de salut, però també de la seva educació i formació per afavorir més benestar i desenvolupament socioeconòmic.

Scroll to Top