Per Enric Puigventós
La primera dècada a la vida de tot ésser humà és bàsica per al bon desenvolupament de tots els òrgans i estructures del cos. Especialment, quan parlem de l’òrgan de la visió. Durant aquest període de temps qualsevol alteració, patologia o manca d’estímul, n’hi ha prou per actuar directament sobre el bon desenvolupament de la funció visual.
Formar optometristes de qualitat en l’àmbit de la pediatria és bàsic per assegurar un bon desenvolupament i un sistema visual òptim en arribar a l’edat adulta.
La manca d’especialistes en aquest camp pot suposar un gran nombre de pacients discapacitats visuals, que a la seva edat adulta siguin dependents o no puguin exercir tasques bàsiques.
Per tant, el paper de l’optometrista pediàtric no només rau en l’atenció visual en el nen, sinó que garanteix una salut visual en la població adulta del futur perquè es pugui desenvolupar en una societat sana, activa i de qualitat.
Les pràctiques són clau
La part pràctica en l’optometria pediàtrica és fonamental, ja que s’aconsegueixen les habilitats necessàries per poder tractar i explorar correctament els pacients pediàtrics. Aquestes habilitats, com ara aconseguir que un pacient de dos anys col·labori prou per a poder explorar la seva agudesa visual, només es poden obtenir amb hores pràctiques a la clínica amb pacients reals. Una gran part de la tasca de l’optometrista requereix gran habilitat en el maneig del pacient, per aquest motiu les pràctiques presencials al terreny són de gran utilitat i necessitat. A més, amb elles aprenem a adaptar-nos amb el material i mètodes que disposen les diferents persones a qui formem en funció de les necessitats i de les condicions de treball.
Aquesta part pràctica requereix un gran esforç per a ambdues parts, ja que es tracta d’un aprenentatge llarg i calen moltes hores de pràctica clínica, molts casos clínics i tractar amb molts pacients reals, per familiaritzar-se amb les diferents patologies i diferents exàmens d’exploració. El temps estimat és variable, en funció de la quantitat de pacients que puguis valorar en un dia, però no hauria de ser menor a un any en el cas de poder fer pràctiques cada dia d’aquest període.
Precisament aquest tema és el que complica l’aprenentatge a Moçambic i al Senegal, ja que és costós aconseguir un gran nombre de pacients a qui poder visitar. Amb això dificulta l’adquisició ràpida de coneixements i estratègies.
A diferència de la formació en països de la Unió Europea, a l’Àfrica, a part de la dificultat en la captació d’un gran nombre de pacients, hi ha la manca de sensibilització pel que fa a la prevenció.
És fonamental a l’optometria pediàtrica la prevenció i la sensibilització quant a realitzar primeres revisions visuals en nens sans des dels 3 anys de vida, en el cas de no detectar cap símptoma visual i abans d’aquesta edat si se sospita d’algun trastorn visual o algun antecedent familiar. En cas de no presentar sospites, és importantíssim recalcar a la societat la necessitat de fer de forma periòdica revisions visuals a tot pacient a partir dels 3 anys. D’aquesta manera, detectem de manera precoç un gran nombre d’alteracions visuals, que si no fos així podrien en un futur provocar pèrdues irreparables de visió a la població.
